Eines terapèutiques

1469035716551

Per portar endavant aquest abordatge psicoterapèutic utilitzo, a més de les eines i l’experiència de més de 20 anys com a Treballador Social:

1-El model d’Hipnosi de Milton Erickson, encara que també m’he familiaritzat amb els models d’última generació d’hipnosis aplicada a la psicoteràpia i la transformació personal més actuals, com el model de Trance Generatiu de Stephen Gilligan.
Gràcies a la hipnosi pots relaxar-te més fàcilment, generar l’estat adequat per millorar i accelerar qualsevol canvi que vulguis aconseguir, ja que el teu inconscient conté la majoria de recursos que necessites. Una tècnica que t’invito a experimentar. Un ball, una dansa entre el conscient i l’inconscient, generador de respostes i opcions. Res amb el que has vist a la tele.

2-La Programació Neurolingüística -PNL-: ens permet mitjançant l’aplicació d’estratègies, recursos i diferents tècniques passar d’un estat actual, generalment disruptor i problemàtic, a un de desitjat amb relativa facilitat. Partint que tota persona compta amb els recursos necessaris per aconseguir els objectius que desitjat i la nostra capacitat d’aprendre, l’important és com accedir a aquests recursos que ens poden ser útils quan sigui necessari.
Tota conducta factible biològicament potser apresa, per això es modelen conductes, no persones. Les persones som més que un determinat comportament en un determinat context, a més no existeix el fracàs és informació, que ens diu que per aconseguir l’objectiu desitjat he de fer alguna cosa de diferent del que he fet dins ara. Un error és una oportunitat d’aprendre quelcom nou.
Unida a la hipnosi i el trance generatiu, la PNL és un model d’intervenció amb el que es poden aconseguir resultats molt bons en molt poc temps.

3-El Mindfulness: Amb un origen en la meditació principalment budista, el mindfulness es fonamenta en parar l’atenció amb intencionalitat, principalment en parar esment a la teva respiració especialment quan sentis emocions intenses. Adonar-te del que sents a cada moment; les vistes, sons, olors. Reconèixer que els teus pensaments i emocions són fugaces i no et defineixen. Sentir les sensacions físiques del teu cos i tenir el propòsit de viure conscientment i plenament l’experiència. Sigui quina sigui.
Així com parar l’atenció en el moment present. Adonar-se que passant ara mateix. En dirigir voluntàriament la nostra consciència cap al moment present -i allunyar-la del passat i el futur-, creem un espai de llibertat on la calma i l’alegria poden créixer.
Parar atenció sense jutjar. El mindfulness és un estat emocional no reactiu. No es jutja si una experiència és dolenta o bona i si jutgem, ens adonem d’això i ho deixem anar. Amb l’atenció plena no ens disgustem perquè experimentem alguna cosa que no volem o perquè no experimentem el que ens agradaria. Simplement acceptem el que sorgeix i ho observem amb consciència. Ens adonem de com sorgeix, com a passa per nosaltres i com, tard o d’hora, cessa.

4-L’Acompanyament Terapèutic: Des dels inicis de la humanitat els individus -persones tan sanes com a malaltes- hem precisat de l’aportació d’uns altres, d’una manera estable o ocasional, ja sigui per l’exercici de tasques específiques com per completar-nos en alguns àmbits de les nostres vides. Permetent tant l’atenció de les nostres necessitats, limitacions, com el desplegament del nostre potencial.
Des d’una perspectiva de salut, l’acompanyant terapèutic es converteix en un facilitador que se situa en el dia a dia de la persona atesa, atorgant escolta i contenció dels processos pels quals travessa. Acompanyar a partir de l’entorn més proper i utilitzant tots els recursos disponibles -personals, comunitaris, etc.- per facilitar el desplegament de majors nivells d’autonomia, eficàcia i, en tots els casos, millorar la qualitat de vida.
Es fonamenta en l’establiment d’una relació única -vincle terapèutic-, sobre la base de la història del pacient, en la qual el terapeuta s’implica activament i genuïnament per propiciar el canvi des de la proximitat i l’autenticitat. Un espai que requereix d’una gran disponibilitat temporal i afectiva. Una aliança que s’haurà d’anar establint a poc a poc, per intentar reparar, a través d’aquesta relació compensatòria, l’experiència prèvia. Oferint així la possibilitat de dotar-se d’una consciència, d’unes eines i d’unes habilitats per a la vida que permetin la persona atesa relacionar-se més sanament amb els objectes, persones i situacions.

5-El Reiki. El Reiki assumeix que existeix una energia vital de l’univers que està en tots els llocs i arreu: en el Cosmos, en la Naturalesa, en nosaltres mateixos. Quan aquesta energia flueix el nostre organisme pot experimentar la salut i el benestar. Quan aquesta energia deixa de fluir apareixen bloquejos neuromusculars, malalties, estrès, etc.
Segons aquesta pràctica, algunes persones poden obrir-se a aquesta energia vital i mitjançant les seves mans desbloquejar el flux vital de la persona atesa i, dirigint-la allí on sigui necessària, reactivar i equilibrar el seu cos, la seva ment i el seu esperit.

6-El Clown: L’objectiu del treball amb el clown no és més que utilitzar les tècniques circenses i teatrals per trobar el teu propi pallasso. Mitjançant un simple però poderós nas vermell com a element principal, travessar la porta de la nostra bogeria i tornar a ser nens, lliures, innocents i naïfs.
El clown neix al moment de major desesperació, és a dir, quan fracassa. Referent a això treballem les emocions, l’atenció, la presència, la disponibilitat, la curiositat, la ingenuïtat, la sorpresa. Prendrem consciència de les possibilitats i limitacions del nostre cos. Buscarem l’equilibri entre l’interior i l’exterior, el contacte amb l’altre i com comunicar amb ell. En definitiva, riurem…